Si has notat un canvi al teu feed d'Instagram últimament, no estàs sol. L'estètica dominant de la plataforma està experimentant una transformació significativa que els experts han batejat com "autenticitat manufacturada": una tendència caracteritzada per contingut aparentment espontani i sense filtres que, paradoxalment, requereix tanta o més planificació que les publicacions altament produïdes que van dominar la plataforma durant anys.
Aquest fenomen, que va guanyar tracció a finals de 2023 i s'ha convertit en dominant durant 2024, representa una reacció al cansament generalitzat amb l'estètica hiperpulida i poc realista que va caracteritzar a Instagram durant la seva primera dècada d'existència.
"Estem presenciant una resposta a l'esgotament visual", explica Raül Jiménez, professor de Comunicació Visual a la Universitat de Sevilla. "Després d'anys de saturació amb imatges perfectes, els usuaris anhelen autenticitat. El fascinant és que aquesta nova 'autenticitat' és, en molts casos, tan acuradament construïda com la perfecció que pretén rebutjar".
La tendència es manifesta en diverses formes:
• Fotos deliberadament mal enquadrades que simulen captures espontànies
• Il·luminació imperfecta que imita condicions naturals adverses
• Poses que semblen casuals però són acuradament estudiades
• Revelació selectiva d'imperfeccions mentre se n'oculten d'altres
• Ús de filtres que imiten càmeres antigues o fotografia analògica
• Peus de foto aparentment sincers però estratègicament formulats
Maria Vidal, influencer amb més de 300.000 seguidors, reconeix obertament aquesta dinàmica: "Abans podia passar tres hores editant una foto perquè semblés perfecta. Ara passo el mateix temps fent que sembli que acabo de prendre-la sense pensar-ho. És una nova forma de perfecció, només que amb regles diferents".
Les marques també s'estan adaptant ràpidament a aquesta estètica. Campanyes recents d'importants firmes de moda i bellesa han abandonat l'aspecte polit d'estudi en favor d'imatges que semblen preses amb un telèfon mòbil en condicions quotidianes, encara que en realitat són produïdes amb equips professionals.
"És una estratègia d'autenticitat calculada", assenyala Carme Ortiz, directora creativa d'una agència de publicitat barcelonina. "Les marques han entès que l'aparença d'espontaneïtat genera major identificació amb el consumidor actual, però darrere hi ha tanta planificació com sempre, només que invisible".
El fenomen planteja interrogants fascinants sobre la naturalesa de l'autenticitat en l'era digital. Alguns crítics argumenten que aquesta tendència només aprofundeix la confusió entre el real i el fabricat, mentre que altres la veuen com una evolució natural cap a un llenguatge visual més sofisticat.
"L'autenticitat manufacturada reflecteix la nostra relació ambivalent amb les xarxes socials", opina la sociòloga Llúcia Torres. "Volem semblar reals, però també volem agradar. Volem mostrar vulnerabilitat, però de manera atractiva. És una contradicció fonamental que aquesta estètica intenta reconciliar".
Per als creadors emergents, aquesta nova norma estètica presenta tant oportunitats com desafiaments. Tot i que redueix la barrera tècnica d'entrada (ja no és necessari equip professional per crear contingut visualment acceptable), imposa noves exigències de subtilesa i naturalitat que poden ser igualment difícils de dominar.
"Paradoxalment, fer que alguna cosa sembli autèntica requereix molta tècnica", conclou Pau Herrera, fotògraf especialitzat en contingut per a xarxes socials. "És el nou virtuosisme: fer que l'extremadament calculat sembli completament casual".
